2013-06-24 THIS IS QH. - Mas Fotos

Ara fa precisament un any que vaig començar a saber de la Quebrantahuesos. Fins entonces, sabia que era una carrera de bicis i que es feia en Sabiñanigo (on vam estar fa dos estius de vacances) i poc més. Casualment vaig vorer un reportatge en Teledeporte de l’edició del 2.012. En ell es contava la historia de 5 persones en relació a la Quebrantahuesos. Entre elles estava la guanyadora d’inxa edició i altres persones majors per a les quals, el simple fet d’acabar-la era una superació personal. La veritat és que eixe reportatge em va captivar. En eixe moment li vaig dir a Nuria: “No sé quant, però Jo tinc que anar a hi”. Aleshores era un pensament a llarg plaç. Algun dia. La meua afició a la bici s’havia multiplicat en les últimes setmanes des de que vaig acabar la temporada de bàsquet. Estava eixint més que mai i la veritat és que el cuquet ja m’havia agarrat amb força. Però ni tan sols tenia bici de carretera i la veritat és que en el fons pensava que això eren paraules majors. Van passar alguns mesos i després de prendre una decisió difícil, com va ser deixar de jugar a bàsquet després de més de 20 anys fent-ho, el nº de hores i d’eixides va pujant. Va vindre el fred i aixina i tot continuàvem eixint per la nit amb llums. Ara, hi havien dies que plovia. Hi havia que fer algo. Entonces me se va posar al cap comprar un rodillo… Però clar, necessitava també una flaca. A partir d’eixe moment em vaig posar a buscar algo barat. Per posar-la al rodillo i com a molt fer alguna eixideta (la QH ni al cap, com havia dit això seria molt més avant). Vaig trobar alguna cosa barateta per internet i ho vaig ensenyar als companys. De seguida Javi Aparicio em va dir “Socio, això no m’agrada per a tu, una volta et poses compra algo que et puga servir… que si algun dia vas a la QH te se quedarà curta”. La QH vaig pensar… De seguida vaig eliminar de favorits els links de les bicis que havia seleccionat. I casualment Javi em va dir d’una que la venia Toni, un company del Cap Amunt. La veritat és que ja era un altra cosa. Cuadro de carbono, compac… 105. Vamos, algo ja decent. La vaig comprar i la primera volta de 102 km vaig anar molt còmode. Vaig quedar amb Pastor per pegar algunes voltes… I ell va començar a parlar-me de la QH. Jo ja m’he apuntat al sorteig. Va començar a dir-me… i mira que sóc fàcil… Bueno, m’apunte però com no em tocarà… pensava Jo. Això va ser en Gener. Per entonces també m’havia apuntat amb els companys del Cap Amunt a la Transvalls. Una gran prova de MTB que era en Abril. Així que hi havia que començar a entrenar més. A Febrer em crida Pastor “marica”, estem dins de la QH”. Hostia!!! A hi primer vaig pensar… no vaig. Però parlant-ho amb Nuria vam decidir que aniríem amb família. Ella i Daniela també vindrien. Casualment quant estava buscant hotel per internet va vindre a casa la meua germana i parlant, parlant es van combollar i també venien. A partir d’a hi vaig començar a allargar les rutes. Quant arribàvem al poble Jo seguia fins a ja les 15:00 quant venia Nuria de treballar. L’entrenament de la Transvalls era bo. També serien moltes hores. Al mateix temps buscava i llegia coses sobre la Qh. Vaig arribar a la conclusió que fer 7 hores era algo paregut a córrer a peu a 4:00. Vamos, un gran temps per a gent “normal” vamos eixos que no son fores de series (com es el meu cas). DaniTrek em va dir que ell havia fet 7:01 l’any passat i que Jo podia fer això. Va passar la Transvalls (ja es va comentar lo molt dura que va ser i lo molt que vaig gaudir amb els companys) i tocava posar-se a la carretera. Àngel i Natxo també estaven inscrits, així que vam aparcar la MTB i a rodar. La primer eixida en gent de Xàtiva va ser anar a 2 Aguas. Jo em trobava en confiança perquè havia rodat molt en la de muntanya… Vam fer 145 km, 1700 de desnivell a una mitja de 29. Vamos, per fer 7 hores en la Qh teníem que fer casi eixa mitja en el doble de desnivell i amb 55 km més. Vaig arribar a casa cansat, i em vaig donar conter que això era un altre cantar. És un ciclisme diferent, més constant. Faltava poc més de mes i mig i no estava preparat…
En dos eixidetes més la cosa va canviar. També per “culpa” de Pastor em vaig inscriure a la 7 Picos de Requena i no va anar mal. La gent que ha fet les dos, diu que en la QH fan un poc més del que han fet en Requena. Vaig fer 7 hores redones i amb mal oratge. No estava llunt. Si en la Qh ix bon dia les 7 hores les tinc. L’últim mes moltes eixides amb Ángel. També Dani Trek ix amb nosaltres per preparar la Transpir i em dona molts consells. Les seues 5 participacions li donen galons per parlar d’eixe tema. Arriba l’hora… els dies anteriors començo a estar tenso. Nerviós no, però ja tinc algo dins… com una preocupació. Un pes. I la obligació de fer 7 hores pesa. No sé perquè. És la primera volta que vaig, no sóc fill de Indurain, ni cosí de Contador. No sé perquè em posa eixa pressió, però sóc aixina. M’agrada buscar el límit i tinc que fer-ho bé. Eixim dos dies antes de bon matí (amb Nuria, Daniela, Guaita, Marta i Marc) Eixa nit no he pegat ull. Anem mal, si comencem a no dormir ja. Arribem a l’hotel i encara no hi ha ningú. Al poble estan muntant la meta i la fira. Es veu que serà algo gran, 11.600 corredors entre La QH (9.600) i la Treparriscos (2.000). El poble respira ciclisme. En cada rotonda, en cada cantó hi han bicis velles pintades de colors. Dinem. Una siesteta i a Biescas. Poble bonic. Vaig per allí però el cabet està a lo que toca. Per la nit sope molt. El menjar de l’hotel és espectacular. Demà ja no, no puc pegar-me estes panxades. Increïble. He dormit 9 hores seguides. Daniela no ha dit rés en tota la nit pese a estar fora da casa. Nuria i Jo estem flipats. Amaneix plovent. Anem a Jaca però no baixem pràcticament del cotxe… plou massa per anar amb els xiquets. Tornem a l’hotel. Comencen a vindre ciclistes. La hostia!!! Porten les rodes en bolses i els quadros rollats amb plàstics o amb fundes. Si la meua pobra anava baix de les maletes…jajaja. Ara, no m’estranya, una roda d’eixes val més que la meua bici.. I no estic exagerant. Conec a dos catalans. Un major. Era la 15 QH per a ell. L’altre més és més jove. Asta Nuria m’ha dit si li he vist les cames… increïble. Eixe et passa per damunt comencen a dir-me Nuria i Guaita (segur que si pensé Jo). Parlant amb ells. El jove era la 5ª que feia. L’any passat va fer 7 hores i enguany s’havia preparat per fer 6.30. Havia fet 24.000 km en lo que portem d’any… la puta mare!!! Si jo he fet 5.000. A hi pensé, ací falla algo. O Jo flipe per un tubo, o no ho entenc. Sols vol ver 30 minuts menys que Jo… La meua germana, Guaita i Nuria es parteixen el cul quant els ho conte… a on vas tuuuuuu El català em pregunta el temps que vullc fer… i Jo, ejem, ejem li dic les meues 7 hores. Hem diu que és molt bon temps per a una primera volta. El conèixer o no el recorregut és molt important. Que no m’obsessioni i que disfrute de la prova… Jo dic si, si… però per dins pensé i una merda!!! Si no faig 7 hores no haurà valgut per a rés vindre ací. Per la vesprada ja està el sol fora. Per demà la previsió és de bon dia. Anem a la meta a recollir el dorsal. L’ambient és espectacular. 50 carpes de marques relacionades amb el ciclisme, molta gent. Veig a Àngel i a Pastor… Estem allí vegent i gaudint de l’ambient…i ja a poqueta nit a l’hotel. Sope pasta i ensalada. Igual que el dinar. L’hotel com dic espectacular. Menú ampli i de qualitat. Però Jo a lo que vaig. Que tartà més bona… però no, un plàtan. Demà ja menjaré tartà. Sopant em noten que estic tenso. Jo dic que no, però no puc amagar-ho. Queda poc, ja està a hi. Me’n vaig al llit a les 22:30. Nuria es queda amb Dani, Marc, la meua germana i Guaita a la sala comú de l’hotel a on els xiquets poden jugar un rato. Sé que no he de dormir antes de que vinguen…però bo. Efectivament venen i Jo estic despejat. Daniela plora perquè el tete Marc li ha pegat un mos. Es calma i tots a dormir. Passen les hores i Jo amb els ulls com a plats. Note les pulsacions al pit. Peguen fort. Estic molt nerviós. També tinc mania, espere que la bike es porte. Note una cosa en la roda que no m’agrada. No serà rés…però i si. Em venen al cap tots els dies que m’he preparat per a fer açò. Pense en els temps del rutómetre que m’ha passat Dani Trek per fer 7 hores. 3.20 dalt del Marí Blanc. 5.40 dalt del portalet… Ufff el cor s’accelera. Les 7 hores, puta obsessió. Veig l’hora. La 1.30. Anem mal. Per fi puc dormir. Daniela xilla. El tete m’ha pegat un moss!!! Està plorant són les 2.30. Mare de deu!!! Torné a dormir. El despertador sonarà a les 5.50… A les 5 ja estic despert. Ja hi ha gent amb les cales pel pasillo. Estan locos, si falten 2 hores i mitja.
A les 5:30 ja no aguante més al llit i me’n vaig a desdejunar. M’abaixe els meus iogurts i cereals de sempre. No hi ha que provar coses noves… Però a hi hi han moltes coses. Asta pasta a les 5.45 del matí. Em menge dos tostades amb mérmelà, 2 iogurts amb cereals i un plàtan. Ja vaig bé. Ale. Anem allà. He quedat amb Àngel a les 6.50 en una rotonda… Tarda un poc i passen bicis i bicis. Al ser el primer any no tenim caixó. Eixim al pelotó, amb la xusma… I tots estos aniran davant… Vaaa Angeeeel. Al final passa amb els de la Forca i Natxo. Anem a on ens toca. La hostia. Si no es veu l’eixida. Decidim eixir per fora i anar més avant. Menos mal… Ja i hem passat a més de 2.000. Estic esperant. Sentim la petardà. Però nosaltres tardem 10 minuts a menjar-se. No passa rés, el temps comença quant passem per l’arc… però per pillar grups bons. La gent bona anirà davant. Moguem. El helicòpter volant per damunt de nosaltres. Açò és algo gran… i ho és. Quanta gent. Però es roda fàcil, cap problema. Passe’m per davant de l’hotel i allí estan Nuria i Guaita xillant. Com tantes voltes he sentit fins a baix del Somport tinc que anar a remolque. Anem en un grup… però no sé si es prou ràpid. Encara no tinc referències. Pense en tot lo que falta. Tranquil, ja veurem. Arribem al Somport i comencem a pujar. En tot moment anem Àngel i Jo. Puge còmode sense forçar. Sé que no he de passar de 159 ppm si no es necessari. El umbral. Coronem somport, ja està. Vale, anem més de 15 minuts per davant… no cantem victòria, encara queda molt. Agarre diari al pit i cap avall. Mai havia rodat en una carretera tallà. Que gran sensació. Vas cara avall a més de 70 i no pot vindre ningú de cara. Açò és gran. Fins baix del Marí Blanc es cara avall o planejant. Arribe bé. Anem allà. Este ja es de carrasca. Comence a pujar. Al principi no és dur, però ja té una 8 un 10… Em gire i Àngel no està. Espere que no li haja passat rés. El port es empinat, però els últims 4 kms són els pitjors. 15, 14, 17, 13. D’a hi no baixa. No hi ha cap descans. Al final senc la gaita. Ja estic dalt…. Un altra cosa que m’han repetit, “dalt del Mari Blanc estàs a la mitat, has d’arribar fresquet”. Home, no estic mort, però uffffff. He pujat a 161, 163… No he abusat, però ja he apretat les dents. Vaig uns 15 minuts davant del temps. Biennn!!! Però encara no hem fet rés. Falta molt. Arribe al avituallament i no tinc ni gota d’aigua. Omplic les botelles, pille gominoles i plàtans i m’aparte un poc per a pixar. Estic pixant-me des de antes del Somport… però veges si parava. Estic pixant i no pare. La puta, vaaaa que no puc perdre temps. Al final acabe i en eixe moment passa Ángel… Maricaaaaa!!!! Ens tornem ajuntar i cap avall. Quant arribem baix hi ha que planejar prou fins baix del Portalet… Vaig davant d’un grup de 10 i ací no tira ningú. Veig a uns 150 metres un grup gran… Li tire, hem d’arribar a hi. Em costa però arribem al grup. Ací m’amague darrere. Com vagen estos aniré, ja he gastat prou. Arribem baix del Portalet. I uno li diu a un amic seu… Vamos allà. 30 km. Jo ja ho sabia com no, però ho penses bé. Més de 4 Campellos seguits. Note la cama dreta molt dura. Una sensació com si anara a tindre rampes. Així que puge en cadencia alta. De 80 en amunt. El portalet no és molt empinat… però és molt llarg. Una cosa que tenen els Gabaxos és que en cada Km tens un poste en els que et falten per coronar i la mitja de pendent del km que et ve. Hi han del 8%, del 6%, etc. Quant falten 9 km és fa més dur. Jo vaig contant per campellos. Arribe als 7. Va que queda un Campello. He parat un moment a per més aigua i algun plàtan. Barretes i gels ja em portava Jo de sobra. Hi ha que menjar molt. Després de 1h 37 ja casi estic dalt. Veig allà dalt la ultima curva. Hi ha molta gent animant. Fan un passadís estret com en el tour. Xillen…. Se me posa la pell de Gallina. No tinc vergonya de dir-ho. Quant he arribat dalt he plorat. No he pogut aguantar-me. Entre la gent senc “vamos Porta que ja lo tienes”. Em gire i estaven Dobrin i la Dona. Moltes gràcies!!! Això si que es agradar-te el ciclisme.
Corone 12 minuts per davant. Pense anem allà. Anem bé però hem de rematar. Ángel s’ha quedat al començar la pujà. No estarà molt llunt… a vorer si encara m’agarra baixant i entrem junts. La baixa és espectacular. Agarre 82 per hora sense pedalejar. Crec que hauria pogut agarrar més. Però en alguns punts l’asfalt està trencat i pa que arriesgar més. Quant em done conter ja estem baix de la Hoz de Jaca… Al que menys importància li havia donat… I a collons!!! Són sols 2 km però ja vaig tocat. Les rampes són dures, i crec que estic pujant massa lent. Aixina i tot els de darrere es queden, i davant veig gent que deuria agarrar per a la ultima part de planejar. Arribe dalt i els he pogut pillar… Estic tocat, tocat. Bo ara ja no hi han ports. Comencem a baixar altra volta. Els últims 20 km són de falso llano cap amunt amb aire en contra… Costa portar la bici a 40 i pico… Ací no hi ha ningú que mire el temps? Dels 10 sols ens rellevem Jo i dos més… Estic cansat, però tinc que tirar… Arriba un punt que dic, que vos donen. Em posen darrere. Senyal, Sabiñanigo 10. Ja estem… Mire el temps… Buffff. No sé, no sé. Per sort, ens agarra un grup d’uns 20 més per darrere. Estos pareix que si que volen tirar-li. M’amague darrere i al minut el primer fa gesto per a que li passen. Hi han alguns murmulls, dic va, que vegen interès. Hem pose davant i em torne a buidar… menys mal ja van passant. Dels 25 que hi hauran sols ens rellevem 6 ó 7… Cabrons!!! Bueno, que vos donen. A mi m’interessa. El terreny es posa mes durillo. A ja davant es veu una curva i una rampa que puja a la dreta. La puta mare… A hi em cau el món damunt. Guai!!! tirem a l’esquerra, menys mal no havia vist que hi havia un cruze. Baixem un troç i torna a pujar. Queden 2 km. Vamossss Mire el temps i ja sé que vaig a baixar de 7. Però ara hi ha que baixar lo màxim. Torné a tirar i em relleven. Eixim de la carretera i ja es veu la meta senc la música… Baixem un poc i ja estic al carril de meta… Solte les mans. Siiiiiiiii!!!!!!!! Yessssssss!!!!!!!! Mire el Garmin. 6:48. Bo, bo, bo. Baixe de la bici i estic com un garrot.
Ara ja està. Com puc pille Coca-cola, aigua, powerade… No puc amb tot. Vaig al césped em tire a terra i bec. Ja està. Ho he fet. Em lleve les sabates i em fan mal els tobillos. Sobretot l’esquerre. Bueno, ara ja dona igual. Li cride a Nuria. Que has fet? 6:48… Biennn. Ella també està contenta. Al final venen tots a on estava Jo. Estic socarrat per el sol. Vaig a per la medalla i el diploma. Siiiiii. La fideua està asquerosa. I no tinc fam. Sols vull beurer. Li cride a Àngel i a Pastor. Ens vegem allí. Angel 7.00 i Pastor 7.25. Bé!!!! Estic allí cansat però amb un pes que me llevat de damunt. Estic CONTENT!!!! Estem un bon rato allí, dona llàstima anar-se’n per l’ambient. Però necessite una dutxa. Encara anem un ratet a un parc a que Daniela i Marc juguen un rato. Jo estic allí tirat. La gent m’envia Watsapp per felicitar-me. Gràcies!!! Arribe a l’hotel que bo. Dutxa fresca i un rato al llit. Encara estic eufòric. Ara ja estic de vacances. Lo mas és que sols queda un dia d’estar per ací…jejeje Des d’ací vullc donar-li les gràcies a la meua Dona, la meua Filla, La Meua Germana, al meu Cunyat i al meu Nebot per haver-me acompanyat a este repte. Ells m’han donat molta força perquè havien anat allí per mi, i no els podia fallar. També a tota la gent. Als companys del Cap Amunt, als dels 3Reptes i amics que m’han felicitat i s’han alegrat molt per mi. Moltes gràcies a tots!!!! Ara, l’any que ve a per les 6:30. Però encara es prompte per agoviar-se…jajaja Pd. M’he guanyat caixó taronja per l’any que ve. Eixiré més avant. Pd 2. Per la nit al sopar he xarrat amb els catalans. Jejeje M’han parlat de “vosté”. M’han donat la enhorabona perquè ho he fet molt bé per ser la primera volta. Al final el dels 24.000 km sols ha pogut fer 6.58.
Autor : Juanan - 205 Kms - 6:48 Horas

 

Club Ciclista Cap Amunt
InicioCronicasEl Club y su HistoriaMiembrosOcasionTracksLinksContactar

Calendario Temporada

CALENDARIO 2014 - 2015
..............
CALENDARIO CENAS 2017
04-10-2017 OCTUBRE
03-11-2017 NOVIEMBRE
01-12-2017 DICIEMBRE

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Videos

Fotos