2014-08-02 Tour 2014 - Mas Fotos

Tots els anys pel mes de juliol he vist per la tele les etapes del tour de França, sobretot les etapes de muntanya. Sempre he tingut les ganes d’anar a veure’ls passar i formar part de l’ambient que hi havia en el ports de muntanya més mítics de la carrera. La setmana passada vaig fer realitat el somni d’anar
Després d’unes setmanes planificant el viatje, el dilluns 21 vaig eixir amb el cotxe cap a França. La primera parada va ser prop de Vielha (Vall d’Aran) on tenia l’hotel per als dos primers dies. Després d’un llarg viatje de més de 7 hores, només tenia ganes de sopar i dormir per a preparar la primera jornada de ciclisme.
Dimarts de bon matí vaig eixir cap a Bagneres de Luchon on acabava la primera etapa dels pirineus per a pujar al port de Balès. Quan vaig arribar a Bagneres ja estava tot apunt per a la gran cita amb el tour, tot el poble estava decorat amb els motius de la carrera francesa i hi havia un ambient de festa gran. Vaig eixir per la carretera cap al port on em van rebre un grup de gendarmes que controlaven l’accés dels vehicles al circuit per on passava la carrera. Vaig pujar al port per on baixarien els ciclistes i només arribar dalt ja estava tot ple de caravanes i cotxes d’aficionats al ciclisme. Hi havia molta gent pujant i baixant el port sense parar a peu i en bici, xiquets, grupets de penyes ciclistes, gent major, etc. era un ambient de ciclisme en estat pur. Vaig baixar a peu per la carretera quasi set quilometres i quan vaig tornar a pujar per a dinar em van impresionar les rampes d’aquell port. Després de dinar vaig anar a veure la caravana del tour i esperar l’arribada de la carrera. Quan els veus passar per ixos ports a la velocitat que van te’n adones de la duresa d’aquest esport.
Després del primer dia de carrera vaig tornar a l’hotel a esperar la següent jornada al Peyresourde, on em vaig trobar un port que no era tan dur com el port de Balès però no deixava de ser un port llarg de desgast per als ciclistes en una etapa on encara els quedaven després dos ports més. En acabar de passar els ciclistes vaig agafar el cotxe per desplaçar-me al següent hotel on faria nit abans del plat fort, el Tourmalet.
El dijous em vaig alçar de bon matí ja amb el nervi d’anar al port de muntanya mític de la carrera francesa. Vaig pujar amb el cotxe fins l’estació d’esquí de La Mongie i quan vaig arribar eren unes rampes del 10% de mitja. Estava ple de gom a gom, gent sense parar d’arribar. Hi havia unes vistes impresionants. Vaig pujar a peu els 4 quilometres que quedaven fins dalt de tot per fer-me fotos al cim. Els últims 5 km. són duríssims sempre al 9,5% o al 10%. Més tard van passar els ciclistes en xicotets grups, tots ells amb cara de fatiga per la duresa del port i encara els quedava el tros més dur. En acabar l’etapa començava la meua llarga etapa de tornada a casa però amb la satisfacció d’haver viscut uns dies de ciclisme a tope en la millor carrera del món. L’any que ve si puc repetir tornaré però si pot ser amb la bici per a pujar alguns dels ports per on passen els professionals.
Autor : Alexandre- 0 Kms - Horas

 

Club Ciclista Cap Amunt
InicioCronicasEl Club y su HistoriaMiembrosOcasionTracksLinksContactar

Calendario Temporada

CALENDARIO 2014 - 2015
..............
CALENDARIO CENAS 2017
04-10-2017 OCTUBRE
03-11-2017 NOVIEMBRE
01-12-2017 DICIEMBRE

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Videos

Fotos